miércoles, 22 de diciembre de 2010

ULTRAMAN 2011: DE VUELTA AL SUEÑO, AHORA MÁS QUE NUNCA...


Todavia estoy en shock, no me acabo de creer que tenga una plaza para el ULTRAMAN...
Para los que no sepais de que va el tema, os haré un breve resumen...
Dentro del mundo del triatlón, empezariamos por las distancias sprint, de duracíón aproximadamente 1h, seguiria distáncia olímpica, 70.3 o half Ironman, larga distáncia y por último el temible IRONMAN (3,8KM nadando, 180km bici y 42km corriendo),supongo que al que visite este blog no hará falta que le mencione, que és sin parar. En distáncia Ironman la duración aproximada és de 8h a 17h, dependiendo del nivel de cada uno...
No tiene mayor mérito correr en una o en otra, si lo tiene ganar en una o en otra...
El hecho de acabar un "sprint" és relativamente fácil, por su corta duración, mientras que para acabar un Ironman habrá que entrenar muchas más horas...
Si Ironman se cataloga como ultradistáncia, ¿Que és Ultraman?, de entrada su kilometraje asusta, és una auténtica salvajada, estamos hablando de más del doble de la distáncia Ironman.
La distáncia és la siguiente:

1er dia: 10km nadando en aguas abiertas y 145km bici.
2º dia: 275km bici.
3er dia: Doble Maratón (84km corriendo)

-Todo esto límitado a 12h diarias, si no acabas una etapa "in time" al dia siguiente no sales.
Ultraman hace años que se celebra en Hawai y Canadá, este año por primera vez viene a Europa, concretamente a unos 800 km al Norte de Londres (Bala lake).
Una carrera que nunca me hubiera planteado correr... Tardas años en asimilar que puedes ser capaz de ser "finisher" de algo así, y cuando logras como mínimo planteartelo, te informas y te das cuenta, que solo está reservado a 35 "locos" cada año, la organización selecciona bajo estricto currículum de carreras de ultradistáncia, quien participa y quien no.
Hasta el año pasado solo un español, Josef Ajram, ha sido admitido en el Ultraman...
El requisito para poderte presentar este año, era que en los últimos 18 meses tenias que haber finalizado como mínimo 2 Ironman, en mi caso, aunque ya he corrido 2 Ironman, fueron hace más tiempo. Los últimos años los he dedicado a los Raids de aventura con mi equipo de siempre.
Zanjando ya el tema ...
Mandé mi currículum, tenia un as en la manga, los Ironman anteriores no entraban dentro de los últimos 18 meses, pero tenia algo mejor a lo que no podrian resistirse... Aparte de innumerables Raids de aventura non stop de + de 20h, con alguna participación internacional... Tan solo hace 3 meses que he corrido la carrera más dura que existe, la final del Campeonato del mundo de Raids de aventura, BIMBACHE EXTREM, un Raid en el que estuvimos 6 dias sin parar, de 720kms y con un desnivel positivo de 24000m, durmiendo 9h en total y con más disciplinas que en un triatlón. ESTO ÉS LO MÁS SALVAJE QUE EXISTE Y QUE EXISTIRÁ!!!!!
Finalmente ya hay una lista con los 35 "locos", la gran mayoria de ellos con más de 10 Ironman y algun Ultraman, IMPRESIONANTE!!! Valoran mi currículum y me dicen que estoy en una larga lista de espera en la que quizás tenga plaza, siempre y cuando, uno se eche atrás.
Hace dos dias recibo un correo que dice... " Hi Pep , I am pleased to tell you we can offer you a place at UMUK 2011. We have increased our entry limit to 40 athletes you are athlete number 40", también me dicen que debo confirmar YA!!!!! Hay una larga lista de gente que queda fuera...

No me lo puedo creer, han incrementado a 40 "locos", y yo soy el 40.

Soy muy afortunado y tengo muchisima suerte de tener la oportunidad de poder competir en algo tan elitista y reservado para algunos elegidos, aunque creo que hay muchisima gente capacitada para hacerlo... ¿Quizás no esten tan "locos"?

martes, 7 de diciembre de 2010

MARATÓ DE MUNTANYA DE L´ARDENYA


Després de quasi 2 mesos del mundial de Raids d´aventura, he volgut recuperar física i mentalment del que va suposar aquella increible i a l´hora durísima setmana, que encara recordo fins al més mínim detall. Tot el que marca i t´omple mai s´oblida...
Com és normal en mi, necessitava competir, començar la pre-temporada... Alguna excusa per posar-me un núm al pit... Total, que diumenge estavem a la Marató de l´Ardenya quasi 400 atletes, repartits en les 3 distàncies de les quals constava (10kms, 21kms i el plat fort... La Marató).
Vaig decidir apuntar-mi 3 dies abans, per tant la preparació va ser nul-la, crec que hi ha una bona base que fa temps s´està cuinant, perque a hores d´ara ens poguem plantejar com a mínim finalitzar qualsevol cursa... Pels malalts com nosaltres... El no entrenar és igual a entrenar 6 dies a la setmana sense cap objectiu previst i baixant més les hores de lo normal, pero parar, parar, VA A SER QUE NO...

Arrenquem!!!
Primer sortim els de la Marató, el nivell no és altíssim pero hi han corredors coneguts, "juro" respectar el tope de pulsacions que li he posat al Garmin, no he entrenat com per estar a davant i vull tenir una bona temporada 2011, per tant és absurd afinar ara...
3,2,1... Llestos... El ritme no em sembla molt alt i al 1er km conto uns 10 o 12 a davant, no tinc gran nivell corrent i m´estranya que estigui tant a davant. Anant en tot moment al lloro del pulsometre i al pas pel km 10, veig que estem igual, estem 10 o 15 a davant i per darrera sembla que no venen... s´està obrint forat... Aquí la cosa és posa seria, el desnivell és molt important i comencem a trotar-caminar i a patir de valent.
Decideixo que tot i no estar en forma, al veure´m a davant, esperaré una setmana més la temporada 2011 i apurarem la 2010,jeje... El Garmin ja pita fa estona i li trec l´alarma... Doncs... marica l´ultim no? Després de la mitja Marató i 1000m positius miro el rellotge i veig que anem molt ràpid, a aquest ritme baixem de 4h en una Marató de muntanya amb quasi 2000m+.
Ja fa una estona que anem els mateixos i sembla que la cosa s´ha allargat molt, encara que tampoc parem per comprovar-ho, als avituallaments practicament no parem, omplir bidó, gel i zumbando...
A punt d´arrivar al km 30 arriva la tragèdia... Al pas per una zona molt vertical, quasi grimpant i amb una lleugera pluja, coronem un petit coll 3 corredors i un servidor. M´han apretat fort aquí, massa fort, m´han tret de ritme i amb les pulsacions a 1000, comencem a baixar a peu... zona perillosa amb pati important a la dreta, amb el cor al seu lloc i baixant més alegres, se´m dobla el tormell dret sentint el soroll característic de cordes trencades, caic 3 o 4 metres avall, el dolor és insuportable, no puc posar el peu a terra, el genoll també fa molt malt, els companys paren tots, GRÀCIES!!!!!, no sempre passa això... m´emprenyo amb mi mateix i faig que marxin, per darrera venen i ells estan parats, per mi acava aquí...
M´incorporo als 5 minuts quan el dolor ha baixat una mica, fa un mal horrible, pero coix vaig baixant molt lentament a l´avituallament per plegar... El companyerisme dels companys que venen per darrera és impresionant... "I love this game", tots paren al veure´m així, tireu... estic be, moltes gràcies".
Per fí arrivo a l´avituallament, un angel de la guarda en forma de fisio m´espera... son les 11h i fins les 14h no poden portar-me a la sortida, em queden 12km i el genoll fa molt mal pero puc caminar, em fa un taiping al tormell, quin canvi... decideixo acavar...
L´agonia dels ultims 12kms me la guardo per mi...

Posició 54 amb 5:40h, per sobre de tot... FINISHER... SEMPRE!!!!
Pd: Pinçament de menisc i esguinç amb derrame (15 dies out)