MATÍ INFERNAL A BASTIMENTS

Deixo els meus dimonis a cole i marxo a buscar l´Antonio... Fem un tallat ràpid a la croissanteria de les piscines i pirem cap al piri.

Arrivem al parking de Vallter (sota del refugi d´ulldeter),així farem més desnivell, el dia no és dels millors pero ganes ens en sobren, muntem pells i ens enfilem per pistes.

No veiem el "Basti", la boira ens el tapa, l´Antonio ja em diu que voy muy fuerte,je,je, s´esta fent gran... Pero se que més tard seré jo el que plori, quan les coses es compliquin, serà ell el que tallarà el bacallà.

La neu es molt canviant i tant trobem gel com pols, ens plantem a Coll de la marrana en menys d´una hora, el ritme és bo, encara que anem xerrant. Parlem amb un parell mes que volen anar fer les marmotes, nosaltres tenim altres plans.

Pues com deia anteriorment, ara soc jo el que deixo que mani l´Antonio, la gran experiència d´ell a l´alta muntanya li dona un plus que jo encara no m´he guanyat. Busquem la traça entre la boira, fa un fred acollonant, pero portem bon ritme i s´aguanta.

Detecto que ja va sent hora de posar ganivetes, la pujada és molt dreta i gelada, està bastant perillós i jo les poso amb ajuda del compi, ell tira fins el cim sense posar-les, vaya huevos.

Veiem dos com baixen i començo a acollonir-me, està super gelat i no permet que caiguis. Fem cim, treiem pells, ara l´odissea és baixar, no és veu res, hi ha moltíssima boira, sort de l´Antonio que ha mirat els graus abaix al coll i el suunto ens orientarà.

Jo les passo molt putes, mentre ell em va esperant pacientment, quin nivell esquiant...

Arrivem altre cop al coll i ara si que baixem molt més comodes fins el cotxe.

Han estat 3.45m d´entreno i 1000+ de desnivell.

Bones sensacions i satisfets d´un dia més disfrutar del que ens agrada.

Arreveure.