ULTRAMAN 2011: DE VUELTA AL SUEÑO, AHORA MÁS QUE NUNCA...

Todavia estoy en shock, no me acabo de creer que tenga una plaza para el ULTRAMAN...
Para los que no sepais de que va el tema, os haré un breve resumen...
Dentro del mundo del triatlón, empezariamos por las distancias sprint, de duracíón aproximadamente 1h, seguiria distáncia olímpica, 70.3 o half Ironman, larga distáncia y por último el temible IRONMAN (3,8KM nadando, 180km bici y 42km corriendo),supongo que al que visite este blog no hará falta que le mencione, que és sin parar. En distáncia Ironman la duración aproximada és de 8h a 17h, dependiendo del nivel de cada uno...
No tiene mayor mérito correr en una o en otra, si lo tiene ganar en una o en otra...
El hecho de acabar un "sprint" és relativamente fácil, por su corta duración, mientras que para acabar un Ironman habrá que entrenar muchas más horas...
Si Ironman se cataloga como ultradistáncia, ¿Que és Ultraman?, de entrada su kilometraje asusta, és una auténtica salvajada, estamos hablando de más del doble de la distáncia Ironman.
La distáncia és la siguiente:

1er dia: 10km nadando en aguas abiertas y 145km bici.
2º dia: 275km bici.
3er dia: Doble Maratón (84km corriendo)

-Todo esto límitado a 12h diarias, si no acabas una etapa "in time" al dia siguiente no sales.
Ultraman hace años que se celebra en Hawai y Canadá, este año por primera vez viene a Europa, concretamente a unos 800 km al Norte de Londres (Bala lake).
Una carrera que nunca me hubiera planteado correr... Tardas años en asimilar que puedes ser capaz de ser "finisher" de algo así, y cuando logras como mínimo planteartelo, te informas y te das cuenta, que solo está reservado a 35 "locos" cada año, la organización selecciona bajo estricto currículum de carreras de ultradistáncia, quien participa y quien no.
Hasta el año pasado solo un español, Josef Ajram, ha sido admitido en el Ultraman...
El requisito para poderte presentar este año, era que en los últimos 18 meses tenias que haber finalizado como mínimo 2 Ironman, en mi caso, aunque ya he corrido 2 Ironman, fueron hace más tiempo. Los últimos años los he dedicado a los Raids de aventura con mi equipo de siempre.
Zanjando ya el tema ...
Mandé mi currículum, tenia un as en la manga, los Ironman anteriores no entraban dentro de los últimos 18 meses, pero tenia algo mejor a lo que no podrian resistirse... Aparte de innumerables Raids de aventura non stop de + de 20h, con alguna participación internacional... Tan solo hace 3 meses que he corrido la carrera más dura que existe, la final del Campeonato del mundo de Raids de aventura, BIMBACHE EXTREM, un Raid en el que estuvimos 6 dias sin parar, de 720kms y con un desnivel positivo de 24000m, durmiendo 9h en total y con más disciplinas que en un triatlón. ESTO ÉS LO MÁS SALVAJE QUE EXISTE Y QUE EXISTIRÁ!!!!!
Finalmente ya hay una lista con los 35 "locos", la gran mayoria de ellos con más de 10 Ironman y algun Ultraman, IMPRESIONANTE!!! Valoran mi currículum y me dicen que estoy en una larga lista de espera en la que quizás tenga plaza, siempre y cuando, uno se eche atrás.
Hace dos dias recibo un correo que dice... " Hi Pep , I am pleased to tell you we can offer you a place at UMUK 2011. We have increased our entry limit to 40 athletes you are athlete number 40", también me dicen que debo confirmar YA!!!!! Hay una larga lista de gente que queda fuera...

No me lo puedo creer, han incrementado a 40 "locos", y yo soy el 40.

Soy muy afortunado y tengo muchisima suerte de tener la oportunidad de poder competir en algo tan elitista y reservado para algunos elegidos, aunque creo que hay muchisima gente capacitada para hacerlo... ¿Quizás no esten tan "locos"?

MARATÓ DE MUNTANYA DE L´ARDENYA

Després de quasi 2 mesos del mundial de Raids d´aventura, he volgut recuperar física i mentalment del que va suposar aquella increible i a l´hora durísima setmana, que encara recordo fins al més mínim detall. Tot el que marca i t´omple mai s´oblida...

Com és normal en mi, necessitava competir, començar la pre-temporada... Alguna excusa per posar-me un núm al pit... Total, que diumenge estavem a la Marató de l´Ardenya quasi 400 atletes, repartits en les 3 distàncies de les quals constava (10kms, 21kms i el plat fort... La Marató).

Vaig decidir apuntar-mi 3 dies abans, per tant la preparació va ser nul-la, crec que hi ha una bona base que fa temps s´està cuinant, perque a hores d´ara ens poguem plantejar com a mínim finalitzar qualsevol cursa... Pels malalts com nosaltres... El no entrenar és igual a entrenar 6 dies a la setmana sense cap objectiu previst i baixant més les hores de lo normal, pero parar, parar, VA A SER QUE NO...

Arrenquem!!!

Primer sortim els de la Marató, el nivell no és altíssim pero hi han corredors coneguts, "juro" respectar el tope de pulsacions que li he posat al Garmin, no he entrenat com per estar a davant i vull tenir una bona temporada 2011, per tant és absurd afinar ara...

3,2,1... Llestos... El ritme no em sembla molt alt i al 1er km conto uns 10 o 12 a davant, no tinc gran nivell corrent i m´estranya que estigui tant a davant. Anant en tot moment al lloro del pulsometre i al pas pel km 10, veig que estem igual, estem 10 o 15 a davant i per darrera sembla que no venen... s´està obrint forat... Aquí la cosa és posa seria, el desnivell és molt important i comencem a trotar-caminar i a patir de valent.

Decideixo que tot i no estar en forma, al veure´m a davant, esperaré una setmana més la temporada 2011 i apurarem la 2010,jeje... El Garmin ja pita fa estona i li trec l´alarma... Doncs... marica l´ultim no? Després de la mitja Marató i 1000m positius miro el rellotge i veig que anem molt ràpid, a aquest ritme baixem de 4h en una Marató de muntanya amb quasi 2000m+.

Ja fa una estona que anem els mateixos i sembla que la cosa s´ha allargat molt, encara que tampoc parem per comprovar-ho, als avituallaments practicament no parem, omplir bidó, gel i zumbando...

A punt d´arrivar al km 30 arriva la tragèdia... Al pas per una zona molt vertical, quasi grimpant i amb una lleugera pluja, coronem un petit coll 3 corredors i un servidor. M´han apretat fort aquí, massa fort, m´han tret de ritme i amb les pulsacions a 1000, comencem a baixar a peu... zona perillosa amb pati important a la dreta, amb el cor al seu lloc i baixant més alegres, se´m dobla el tormell dret sentint el soroll característic de cordes trencades, caic 3 o 4 metres avall, el dolor és insuportable, no puc posar el peu a terra, el genoll també fa molt malt, els companys paren tots, GRÀCIES!!!!!, no sempre passa això... m´emprenyo amb mi mateix i faig que marxin, per darrera venen i ells estan parats, per mi acava aquí...

M´incorporo als 5 minuts quan el dolor ha baixat una mica, fa un mal horrible, pero coix vaig baixant molt lentament a l´avituallament per plegar... El companyerisme dels companys que venen per darrera és impresionant... "I love this game", tots paren al veure´m així, tireu... estic be, moltes gràcies".

Per fí arrivo a l´avituallament, un angel de la guarda en forma de fisio m´espera... son les 11h i fins les 14h no poden portar-me a la sortida, em queden 12km i el genoll fa molt mal pero puc caminar, em fa un taiping al tormell, quin canvi... decideixo acavar...

L´agonia dels ultims 12kms me la guardo per mi...

Posició 54 amb 5:40h, per sobre de tot... FINISHER... SEMPRE!!!!

Pd: Pinçament de menisc i esguinç amb derrame (15 dies out)

BIMBACHE EXTREM 2010

Encara recordo aquell primer raid d'iniciació a Sort, Ja fa uns quants anys... Vam marxar de Manlleu 4 amics amb la màxima il-lusió per correr una cursa de debó. Van ser unes 9h que ens van semblar 1000... Desde aquell dia no he tornat a ser el mateix.
Va començar la febre per reptes cada cop més grans, aquells eco-challenges, raids gaulouises,etc... Que mirava per Eurosport, em tenien totalment flipat, raids de 6 dies sense dormir, amb més de 500kms amb una altimetria impresionant, amb temperatures extremes i per indrets inhóspits.
Desde aquell raid organitzat per l'equip xtrem team, amb la super Moni (Monica Aguilera) , fins la setmana passada, han passat moltes alegries, molts patiments, milers de kms, infinitat de curses que sense saber-ho, han anat curtint el meu cap, un cap que abans es queixava per una pujadeta de 10m en bici i que ara desitja que sigui d'hores.
Tot el que he fet pel camí.... Ha estat amb l'únic objectiu de poder competir a una final mundial de raids d'aventura, allò amb el que sempre havia somiat, raids que fan que un Ironman sigui un "entrenito" sense importància.
Doncs be.... Fa 5 anys vaig entrar al meu estimat equip, un equip impresionant, amb el que em guanyat coses importants, el mateix equip amb el que he realitzat el meu somni.

BIMBACHE EXTREM 2010

CAMPIONAT DEL MON DE RAIDS D´AVENTURA

720KMS-6DIES-22000M+-NON STOP

Després de moltes hores d'entrenament, molts sacrificis, molts moments robats a la meva familia...
Arriva el gran moment de donar-ho tot.
L´Òscar, Edu, Isa i jo partim cap a Àvila dos dies abans del començament del Bimbache. Allà ens trobarem amb la Lupe i el Raul, grans amics, la Lupe ens farà l'assistencia, el Raul és un dels fotografs oficials de cursa, us el recomano, gran professional.
Els preparatius d'una cursa d'aquests tipus son brutals, no és facil preparar per ex. El que menjarem en competició, contant que competim 6 dies a 15000 calories diaries consumides, a més tot ha d'estar preparat de manera que perdem el minim temps possible en recuperar forces. L'estesa de material que tenim al parquing de l'Hotel és impresionant. Dissabte a la tarda jo marxo cap a Madrid al casament del meu cosí, allà tinc la family, deixo l'equip sense un component, algu m'ha de substituir unes h,jejej, la Lupe acompanyarà l'equip al desfile de banderes, dels diferents paisos que competim. Torno a les 0:00h a l'hotel, és respira l'estress. l'òscar molt concentrat marcant els mapes de cursa, l'Edu i la Isa preparant les motxilles amb el material obligatori que en tot el raid haurem de portar.
És tard i em d'anar a dormir... Encara no som conscients que algu tant basic com dormir en un llit, rentar-te les dents,dutxar-te, menjar en un plat,etc... Durant sis dies no serà possible...
Toca el despertador a les 6h, rarament em llevo amb gana, abans de competir, pero avui, la gana és molt gran, el cos és intel-ligent i sap el que li espera.
Un cop equipats anem a esmorzar al buffet lliure que tenim pels corredors, casualment esmorzem amb els que finalment han set campions del mon (Buff-Thermocool) Tinc l'Arnau Julià al meu costat' l'Emma Roca al davant, estan molt tranquils, saben que hi han pocs equips que els hi puguin fer ombra, ens desitjem sort i al lio.
Ambient impresionant a les muralles, moltes cares conegudes,diosss!!! estic a la linia de sortida amb els millors raiders del mon, veig a Mike Kloser (leo messi de la ultra ressistencia i varies vegades campió del mon),nerviosisme general i PUUUUMMM!!!!
Arrenca la setmana més dura de la meva vida...
La primera secció és una orientació urbana per dintre Avila per donar una mica d'espectacle, seguirem amb 75km de mountain bike amb 2000+ per anar escalfant cames,...
Ens plantegem el raid en dues parts, hi ha un descans obligatori de 4 hores enmig del raid, la nostra idea es no dormir fins el 3er dia.
A la nit del primer dia comença a ploure molt, baixen les temperatures en picat i comencem a patir de debó, desde els punts de control ens diuen que la millora de temps no serà fins l'endemà al matí, decidim parar a un poble, despres d'haver realitzat uns 110kms de raid, 40kms corrent, tots tenim principi d'hipotèrmia a causa de l'esgotament, el crono no para i els equips de davant tampoc. Després de menjar i amb la roba molla continuem…
Em trobo a la bici molt fort i porto la Isa enganxada, les sensacions son molt bones pero la por del que queda em fa aixecar el peu, l´Òscar orienta i jo i l´Edu tibem a muerte de la Isa, la tarda del segon dia passa ràpid i torna a arrivar la nit, ens adonem de la perdua de temps que suposa orientar de nit per molt bon llum que portis i cap a les 19h comencem a apretar fort, s- acosta una secció molt técnica on guanyarem molt si la fem de dia, aquesta nit en bici la recordaré tota la vida, mai he passat tant fred, en condicions normals, el fet d´entrenar a 2º+ no em suposaria cap problema, pero quan portes 250kms entre bici i correr sense descansar, elc cos es debilita molt, un cop el fred se´t fica a dins ho passes fatal, només desitjes que vinguin pujades per entrar en calor. Finalment arrivem a Hoyos del Espino, on trobem els bidons d´assistència amb el menjar i roba, parem 2h en les quals no podem dormir, son les 4h del matí i estem per sota cero, el fred és insuportable i portem 48h de carrera sense dormir.
D´aquí arrenquem la secció més temible del raid, no pels kms, sino pel desnivell brutal que ens espera. Consta d´uns 40kms amb un desnivell d´uns 6000m, un trekking d´alta muntanya on creuarem el parc nacional de Gredos de punta a punta, allà trobarem les seccions més tecniques de cordes del raid. Aviso els meus companys, conec la zona, vaig estar entrenant per allà aquest estiu amb el meu cunyat, veig al mapa que una de les balises és al pic Almanzor, sostre de Castella i Lleó amb quasi 3000m, mirem el temps que és calcula en realitzar la secció… 20h???? Una zona molt semblant a Aiguestortes i més concretament els Carros de foc, de dificultat técnica extrema, on sumar kms és molt complicat.
L´aproximació al complicat trekking la fem amb patins en línea, uns 5kms de port amb ajuda dels Pals de trekking, un cop al coll deixem patins, calcem bambes i anant-se mentalitzant que queda un llarg dia per davant. La pujada a la primera balisa és molt lenta i amb moltíssim desnivell, el paisatge totalment alpí, increiblement preciós, la Isa ho comença a pasar realment malament, no aguanta el ritme i em d´afluixar molt, fins ara la tibavem en bici amb un sistema que portem per portar-la lligada, ara també l´hem d´ajudar a peu, intentem que no porti pes i carreguem la seva motxilla nosaltres (8kg cada motxilla). Després d´un dia per oblidar o per recordar per sempre, arrivem al vespre a Laguna grande (refugi Elola) la Isa te els peus destrossats, jo he portat la motxilla seva quasi tot el dia, em trobava molt fort i m´ha tocat tirar del carro, pero finalment una punxada molt forta a les cervicals em recorda que soc humà.
Parlo amb tots, s´està fent de nit, la continuació del trekking és lo pitjor, tots necessitem parar, la Isa urgentment, passarem per una zona que de nit és un suicidi, estem a un refugi on tindrem llit i podrem menjar calent, ha arrivat el moment de parar.
Possiblement siguin els millor macarrons que hagi menjat mai, el millor llom adobat que hagi menjat mai i la millor llitera on hagi dormit mai, ni molt menys amics, pero després de 3 dies com els que em passat, em va semblar que estava a un 6 estrelles d´Abu Dhabi.
Ens llevem després de 7h, físicament destrossats pero mentalment nous, el fisic no és recupera d´una pallissa així en 7h pero el coco si, jo mateix pensó… “he dormit 7h del tirón” ara estaré fortíssim, arrenquem encara de fosc (4h) per fer la part “fácil” de nit, dues pujades a dos colls de 2600m, calculem 2h, a partir d´aquí s´anirà fent de dia i la part més perillosa la podrem fer amb llum solar. Després de passar per 5 lagunas, un dels millors llocs que hagi estat, i fet el descens més tècnic, en 2h arrivem a la bici que ens portarà finalment a la parada obligatoria de 4h a Barco de Avila. La bici que ens porta a Barco de Avila la fem a un ritme brutal, l´Edu lliga a la Isa mentre jo i l´Oscar anem rellevant a davant com animals.
Després de les 4h obligatories de parada, en les quals no hem dormit, em aprofitat per dutxatnt-se, menjar molt i be, arreglar la meva bici a mitjes, he quedat sense pastilles de fre a darrera, s´han enganxat al disc i la portava frenada, no m´ha quedat més remei que treure-les i anar només amb el de davant, per més inri…
A partir d´aquí ens toca una agonía de quasi 300kms (5500m+) de mountain bike seguits al no arrivar al tall d´un kaiac i un trekking + patins amb pujada a la covatilla.
Volem afrontar aquesta animalada sense dormir, estem retallant temps a altres equips, sense contar els que ja s´han rendit, aquí comença realment el treball mental i on l´equip s´ha d´unir més que mai. La isa ja ni pedala, l´arrosseguem literalment, està destrossada pero aguanta, te un coco brutal, jo no seria capaç d´aguantar en les seves condicions, sempre he dit que jo per aguantar això ho havia de fer per físic, el coco encara l´haig de curtir molt més, la solució per mi és molt senzilla, simplement ser el més fort, com més fort sigui, menys hauré de tirar de coco.
La última nit és la pitjor per mi, mentre algún dels companys s´adormen a la bici i cauen, a mi la son no m´ataca tant fort, pero tinc una baixon psiquic brutal, en el que un moment s´escapen les llàgrimes, un moment de descontrol en el que començo a exigir a l´òscar que perque no arrivem ja, els estic fallant, el carácter em canvia, és el primer moment dolent en tot el raid, em sento el més feble i la Isa veig com no deixa de dir-me, venga,venga,venga, dale,dale,dale, queda poc, som-hi. Una balisa sen´s fa molt difícil trovar-la i estic a punt d´ensorrar-me, queden uns 10km per arrivar al punt de control i no puc més, vull a arrivar ja!!!
Arrivem al camping o arrenca la última secció de Kaiac que ens portarà a Salamanca (78kms), arrivem destrossats, necessitem dormir urgentment, l´estat anímic ja no el controlem i comencem a discutir lleument entre nosaltres sobre el que em de fer ara. La organització ens diu que no tenim kaiacs fins d´aquí unes hores i estem obligats a parar, o altre opció és arrivar a Salamanca en bici (78kms més), no podem més… Dormim 3h ens canviem de roba i encarem la última pallissa d´aquesta increíble semana.
Són les 8h de divendres i em d´arrivar a meta abans de les 18h a Salamanca per continuar en classificació, és totalment factible i ens ho agafem molt be, jo em torno a trovar molt be i tiro de la Isa tot el camí practicament, a uns 20kms de Salamanca i per una carretera rápida mentre jo l´empenyo per darrera, ens enganxem del manillar i tots dos a terra, be… jo evito la caiguda pero ella cau molt malament i sen´s encongeix el cor a tots, rascades varies i un cop molt fort a la cadera, em de continuar.
Arrivem a Salamanca, orientació a peu, l´Òscar em deixa la responsabilitat del mapa per coronar una semana increíble.
En una cursa d´aquest tipus, lo de ser finishers sap a poc…

SÓM SUPERVIVENTS!!!
PRÓXIMA PARADA NOVEMBRE DE 2011, ILLA DE TÀSMANIA!!!

JA TORNO A ESTAR PER AQUÍ...

Després d´un any i mig de no tocar el blog...
Ho sento pero he estat molt liat...jeje...
He trobat un bon motiu per tornar a escriure, un repte que fa uns 3 anys no vaig poder assolir, per causes alienes a mi,
Ara, a un mes vista, les opcions son inmillorables i sembla ser que, com a minim tindré la oportunitat d´intentar-ho.
Ja fa uns quants anys que em proposo reptes cada cop més díficils, tot va començar amb en Sergi, el meu inseparable cunyat, ell em va iniciar en totes aquestes bojeries que avui necessito com si fos una droga.
Va començar en una pedalada en mountain bike, avui em preparo per la cursa de resistència més dura del mon.
Després de participar en moltes curses, duatlons, triatlons, maratons, ironmans (entre ells el considerat més dur), vaig començar a correr raids d´aventura. Aquí he tocat sostre, crec que no hi ha res més dur i meravellós que practicar tots els esports de muntanya en un sol format.
Amb el meu increible equip, he passat moments inolvidables, alguns d´ells al graó més alt del podi, avui dia estem dintre dels millors equips elit del pais.

Ara arriva la nostra oportunitat, la meca de qualsevol raider, aquesta és correr el millor raid, el més dur i on estaran els millors del mon. Una cursa de 700km sense parada, on correrem, pedalarem, escalarem, remarem en aigues braves i tranquiles, patinarem, tot amb la única ajuda d´uns mapes i una bruixola. Tor això amb una altimetria secreta que no sabrem fins que és dongui la sortida, i que, la veritat, m´estimo més no saber.

Afinant motors per la bestiesa més gran de la meva vida...

SANT SILVESTRE MANLLEUENCA

Una vegada més... Hem acavat l´any a tope, competint a la Sant Silvestre del meu poble, un any més record d´inscrits, 800 persones ens hem donat cita aquest meravellós vespre on regna el bon rotllo i l´harmonia, rodejat d´amics... je,je, aquells amics que prometen no atacar-te en carrera, pero que un cop se sent el tret,deixen de ser-ho fins a la línia d´arrivada.

Com era previsible no he pogut guanyar al meu gran amic David, el seu gran estat de forma corrent es insultant i ultimament es asidu a les 10 primeres posicions de qualsevol cursa, "vamos..." que coix no va. Arrenquem en primera línia per poder marxar cómodes, veig que fins el km1 aguanto amb els 10 primers, pero de mica en mica es va tensant, en David el veig pero ja està uns 15 segons.

Al pas pel km2 ja doblem als últims,d´aquí fins el final serà un continuu slalom esquivant a tots els que anem adelantant. El pulsómetre fa estona que està per sobre de 180p/m, pitant continuament, faig veure que no l´escolto,je,je.

Per fi arrivem... Bastant bones sensacions per una cursa tan curta, m´he trobat un pel passat de pes per correr tan ràpid, pero també es normal estan de pretemporada, falta xispa i series per estar mes endavant pero no em puc queixar. Estic bastant be de forma per estar a l´hivern, encara tenim 2 mesos pel 1er raid i molts kms per fer.

-Posició: (Crec que del 10 al 20, pero no es segur, a l´espera de laa classificació, i de les fotos de cursa).

-Kms: 4,9

-Temps: 17:22m

-Vel/mitja: 3:32m/1000m

Molt bon any a tothom!

Una forta abraçada.

BON NADAL A TOTS!!

Ja estem de festes nadalenques,un any més ha passat volant, no ens ha tocat la loteria, bueno si... 100€, je,je, ni per unes bambes. Pero la salut ens en sobra, que és el més important, veure disfrutar les nenes aquests dies no te preu, sopars i dinars en familia per recuperar piles del desgast físic de l´entrenament i acumular algun kg de més també.

Aprofitant que els amics fan festa, estic entrenant cada dia acompanyat, ara per ara em va de conya, aquesta setmana no he tocat neu, pero probablement anem amb l´èquip el dissabte a pujar algun pic, anuncien nevades fortes, s´haurà d´anar en compte.

Estic fent molta mountain bike i correr per muntanya, sempre per sota de 160p/m i només alguna serie corrent o alguna classe forta d´espin in. Es acollonant la quantitat de fang que tenim ultimament, tinc la meva dona aburrida de tantes rentadores.

Desde la Duatló de Prats no he apretat fort, continuar apretant igual no tenia sentit en aquesta època de l´any, el resultat de les dues duatlons que queden per finalitzar el circuit d´hivern ja no es important, encara que estic dels 10 primers, ara l´objectiu és un altre.

Avui dia de Nadal, he descansat, no ho hauria d´haver fet, pero a part de que he treballat dormint 2 hores després de la nochebuena, no estavà recuperat de l´entreno d´ahir:

-22kms de correr amb el Mingo i en David, continuant amb 30km de BTT amb en Dani.

A part noto un lleuger mal de coll, probablement degut a un pel de sobreentrenament.

Disfruteu molt amb els vostres, exprimiu el vostre cos, és la millor manera de sentiu-se vius i feliç any 2009.

Una abraçada.

SETMANA DEL 14 AL 20 DE DESEMBRE

De cara a la propera temporada de raids,faré un breu resum de l´entrenament setmanal...
A aquesta època l´entrenament és basarà bàsicament en acumular molts kms per crear una bona base on més tard treballar molt més la qualitat i intensitat dels entrenaments.

SETMANA DE VOLUM

-Mountain bike/Spin in: 257km
-Correr: 37km
-Esquí de muntanya: 15km

Total desnivell positiu: 3800m+
Total hores: 20:50h

BTT ACCIDENTADA

Avui no em tingut el dia...

El que havia de ser un matí tranquil amb els amics, disfrutan dels indrets privilegiats que tenim a casa nostra, l´he acavat bastant adolorit a causa d´una forta caiguda.

Hem pujat fins Puiglagulla bastant tranquils, jo respectant el pulsometre i deixant correr els guerrers que tenen ganes de correr, després de l´esmorzar venia el millor... Creuar un preciós bosc per un GR, que ens portarà fins Sant Julià de Vilatorta, tot anava be fins una forta baixada amb esglaons bastant alts,que 1000 i una vegades havia baixat sense problemes, pero no se... avui ha sigut una d´aquelles en que no surt be i he sortit per davant fent 2 o 3 volteretes pel terra.

Resultat...

.Bici:

-La maneta del fre del darrera ha sortit del cònic que presiona el latiguillo i negres ens em vist per tornar-lo a posar

-Roda davantera rebentada del fort impacte amb una roca, em arreglat posant camera i listos.

.El nene:

Contusions diverses al canell dret,colze i un fort cop al genoll dret,je,je.

Després de maleir-me una estona hem continuat passant pel Cross Calldetenes per veure el Manu competint, com sempre un luxe veure´l correr.

Han estat 3:42h, 52km, 790m+ i 122p/m de mitja.

Mes que mai... Salut i al lloro.

VOLTA A SANT MARTÍ XIC

En principi avui volia descansar, pero després d´una trucada del Mingo ahir al vespre l´ha posposat com a mínim unes hores.

En Mingo te ganes de correr 1:30h per la mountain, quedem´a les 8h a casa ell, en David i jo.

Avui sortim de casa, per tant la volta la trio jo, anem en cotxe fins sant hipolit per evitar la boira permanent que ens visita cada dia.

La idea es pujar sant Martí Xic,baixar per darrere i tornar per santa cecilia, jo com es habitual els dies que no vull apretar em poso el garmin a 155p/m de tope perque piti si em passo, haurem d´anar al pas del Mingo o sigui que tanpoc es plan apretar, vol preparar la mitja de Granollers i avui serà el seu dia més llarg de rodatge. En David va estar de sopar d´empresa, pero s´ha presentat sense problemes, avui rodarà molt més tranquil de lo habitual, ultimament el seu estat de forma es brutal desde els seus 2:56h a la Marató de Berlin no ha parat d´entrenar i acumular km, no se... pero algu em diu... que lo tengo jodido per guanyar-lo altre vegada a la sant silvestre, es mes, penso que per guanyar-lo li hauré de fotre un tret a les cames,jajjaa.

Han estat 1:57h,18km,720m+ i 138p/m

OLE PEL MINGO QUE S´HA FOTUT 2H SENSE QUEIXAR-SE, PEAZO MAQUINA NENG!!

FOQUEJANT A MASELLA

Ja era hora de pillar un bon dia a la muntanya, els últims dies d´esquí han estat duríssims climatologicament parlant.

Pues bee... Un dia més punt de trobada, la croissanteria de les piscines, l´Antonio super Lòpez, en Rafa (bomber) i un servidor. Marxem de Manlleu quasi a les 10h, avui per culpa d´en Rafa,je,je ha estat liat amb els crios.

Un cop aparcats a Masella i amb esquís i foques calçats comencem a remuntar fins la Tossa.

L´Antonio porta un refredat de cojones,molta gent que conec en aquestes condicions es quedarien al llit pero ell no es d´aquests, en Rafa porta molt menys entreno que nosaltres i sap que li tocarà patir, jo sense passar de 160p/ m´ho agafo com un bon entreno en alçada, algú diu que l´ultim en arrivar al refugi de niu de l´àliga paga els cafès, bueno... ho dic jo,je,je. Només diré que jo no els he pagat,jaajaja. La neu excelent,molta i de qualitat, s´aprecia alguna canal molt carregada i amb risc d´allaus.

Coronem el cim,entrepà i cafès a la llar de foc del refugi i ens tornem a equipar per baixar.

Cada dia puleixo més la meva tècnica, en super Lopez es un crak esquiant i disfruta ensenyant-nos.

Un matí simplement perfecte,tornem morenos i feliços.

Han estat 1019m+,3h d´activitat i 128p/m de mitja.

Salut i kms

BTT PER LES GUILLERIES

Els dijous a les 7:30h, surten els antics compis de General en BTT, ja feia dies que els deia que un dia vindria pero per una cosa o per l´altre no ho havia fet, pues avui ha tocat.

Ha estat un matí molt tranquil, amb gent de diferent nivell, que m´ha vingut de cine per rodar per sota de 155p/m, a la tarda tocaran 2h d´espin in, ja apretarem allà.

Hem fet el camí de les gorgues de pujada a l´Esquirol, esmorzar al collsacabra, després hem remuntat un pel fins sota cabrera, per baixar fins Manlleu.

Ja li he fet uns 300km a la bici i estic totalment adaptat, encara que he vist que un mes sense tocar-la pot ser mortal, postura totalment competi i obligada.

Han estat 43km, 3:42h,1018m+ i 116p/m de mitja.

Salud i kms

MARATONS D´ESPIN IN

L´espin in és algu que practico desde fa anys, m´encanta i disfruto molt, és un complement perfecte per la bici, et dona molta cadència i es treballa a pulsacions molt altes que són dificils d´aconseguir amb la "flaca" o la mountain bike.

Desde fa uns mesos m´han proposat donar classes, estic en dos Gyms i la veritat es que disfruto molt, els meus alumnes també, bueno.... això crec,je,je.

Aquesta setmana amb les 2 de demà seran 8 les classes que portaré, crec que comença a ser molta tralla, ja que la resta d´entreno la faig igual, al final dels dies em trobo cansat, pero les sensacions entrenant son bones.

Aquest es un tema que parlaré amb la Isa, per veure si interessa tant spin in de cara a la temporada de raids o per contra és millor que m´endugui el pulsometre a classe i que controli el ritme per no afinar tant la forma, ara no toca estar tant fort.

Ah! amics!!

El tema del Garmin edge 305 solucionat, increible el servei postvenda de Garmin, son uns putos craks.

Com ja havia explicat, m´arriva el GPS de USA, i el primer dia es para. Pues res aquest dilluns truco a Garmin Espanya, els hi comento que l´he comprat a USA, pensant que el mes probable es que la garantia no cobreixi, pues res, l´envio urgent certificat, suposo que els devia arrivar ahir i avui tocan el timbre quan estava dinant i buala!!! Una furgo de seur amb un altre edge nou de trinca, he flipat.

Pero el millor de tot es que només els hi vaih enviar el gps per reparar, per tant tenia tots els accessoris jo (cinta puls, cadenciometre,suports del manillar,software,etc...)pues tot això repetit nenes.

L´he estrenat a la tarda fent 10km de running,marcant track i móltíssima més info.

Salut i kms.

RAIDS D´AVENTURA A TUTIPLEN

Pues si nois, aquest any pa aburrirte, hi han raids per tot arreu, buaaa, que guapo!! Mes avall us passo el link dels raids arreu de catalunya, perfectes per iniciar-se als grans raids.
És un esport extremadament dur pero que et dona molt mes a canvi,exprimir el teu cos al medi natural posante a prova constantment, l´esport rei de la ressistència humana,l´esport on és més fàcil coneixer una persona en un dia que en un any al carrer, l´esport que et porta al límit físic i psíquic i a on he fet uns dels meus millors amics.

Allà queden aquells temps on els raids només els coneixien poques persones,pocs esportistes i res, aquells que no pracitquen esport.

Doncs be... Avui dia ja disposem d´un ampli calendari autonómic,nacional i mundial.

Parlant amb els corredors del nonstop.cat l´altre dia a la duatló de Prats, vam estar comentant la temporada vinent, el canvi de format de copa catalana i la quantitat de raids que es faran, l´aposta es farà per canviar la duració dels raids, per podel-se fer assequibles per tothom i no només per alguns. És normal que aquest any passat hagin hagut inscripcions de fins a 40 equips a raids tipus open (7-10h) i molta menys al format professional non stop de copa catalana o lliga espanyola (20-30h), passant així copa catalana (la majoria d´ells) a ser d´un dia.

Això permetra promocionar molt més aquest increible esport, cridant l´atenció d´aquells possibles esponsors (que tant costa aconseguir) corredors,bikers,duatletes,triatletes,escaladors,alpinistes,orientadors,etc... Augmentant encara més la participació i el mes important, facilitant el pas als raids de llarga durada.

Aquí us deixo el link de raids a catalunya: http://www.feec.org/Activitats/competicions_09.html#curses

Comencem al febrer amb un raid preciós que ja vam guanyar.

Doncs apa nois, a tope.

Salut i kms.

SETMANA DE FESTA...

Avui... Després de 7 dies llevant-me a les 4:30h, torno a fer festa, he aprofitat per entrenar molt poc i fer la setmana de descàrrega o assimilació d´entrenos durs.

La planificació per avui era bona, pero de moment s´està anant a la merda pel temps. Per tant allargarem més temps el sofà i sortirem a les 18h amb en David Botello,ell avui dobla corrent, ja ha fet 1h de qualitat al migdia, mes la que rodarem junts, jo després aniré a spin in.

Divendres vaig rebre el Garmin Edge 305 d´ebay USA, ja tinc GPS de muntanya, pero volia un més específic per ciclisme, per obtenir informació a posteriori dels entrenaments, tan com la planificació dels mateixos. Pues be... per tal d´estrenar-lo i aprofitant que el finde em tocava currar bastant, vaig sortir tota la tarda fins fosc, la veritat es que es molt bo i precís, el millor el compi virtual que pots activar per veure si el guanyes en entrenaments ja fets, una bona manera de superar-te i veure l´evolució de l´estat de forma. Doncs al arrivar a casa després de 47km de BTT i 1200m+ i impacient per veure el track al compegps i al training center de Garmin. El fill de puta es va parar i no s´ha engegat més, quina rabia!!

Aquest matí m´ha tocat fer gestions amb Garmin Espanya per la garantia i ja està enviat després d´intercanviar uns mails i varies trucades, espero tenir-lo en una setmana.

Pues res nois... La setmana promet molt dura de volum i kms.

Cuideu-se.

DURÍSSIMA DUATLÓ A PRATS DE LLUÇANÉS

2:37H, 14é PRO ELIT. http://www.vimeo.com/2515775

Marxem de Manlleu a les 8h amb en Dani, l´Alejo i un servidor. La duatló comença a les 10h, avui apurem una mica més, no hem d´entregar bambes per la transició, ja que acavem la bici a la sortida, fent un bucle de 30km, per continuar amb els 10 de running.

L´Alejo sembla tranqui, en Dani es puja per les parets,je,je. Millor això que no anar dormit de competi, i jo... impacient, esperant fer una bona cursa, tinc bones sensacions i hem trobo fort.

Un cop a Prats, anem a buscar dorsals, saludo els amics dels raids, amics de la comarca, veig l´Eduard Barceló (campió del mon de raids), Marcel Zamora (top ten a l´Ironman de Hawai), Pau Zamora,Victor Manuel del Corral (campió del mon de duatló de muntanya). DIOSSS!!! Està tot el ferro... Amb la penya que hi ha, fer dels 10 primers... mision imposible.

Veig el Gerard Farrés, parlem de la seva posta a punt pel Dakar, li dono molta sort... pel dakar,je,je. Perque avui el que mana soc jo.

Tret de sortida i tope!!! Apreto a tope els primers 5km de pujada forta, hem poso 8é, millor estar a davant, perque m´han dit que després hi ha molt corriol tècnic amb fortes baixades, vull evitar embussos, a davant tothom baixa be. La bici molt tècnica i trencacames, se´m fa curta, arrivo al canvi l´onzé, tots els coneguts cridant i animant, els hi agraeixo enormement.

Començo a correr molt fort, perque el de darrere no em vegi marxar i pugui anar mirant endavant i prou, molt bones sensacions tant en bici com corrent, magnífica duatló i molt bons organitzadors.

Salud i Kms.

RAIDS 2009

Ahir vam fer la tant esperada reunió-sopar-festuky amb l´equip...

La Silvia no va poder venir i el Xevi per problemes logístics tampoc,je,je... Pero que consti que al febrer quan tornis de Finland, espero que vinguis rodat i no demanis clemència, perque no tindré pietat.

Ens ho vam passar super be, vam riure la ostia, només per aquests moments, val la pena passar-les putes amb ells competint tot l´any.

Pues be... Anem al gra... La finalitat del sopar entre altres coses, era definir qui correria aquest any, el tema està en que l´esponsor principal http://www.aventur.es/ ha d´inscriure 6 corredors per l´edició 2009 de la lliga espanyola i ells a Salamanca son 3, per tant aviam de decidir quin dels 3 nostres correrien.

Aquest any tenim la Núria, que sembla que pinta i se la veu amb ganes, ja va correr un open amb el Joan fent 3ers, de moment correrà copa catalana perque es pugui anar adaptant als raids llargs.

L´estructura de l´èquip és la següent:

Òscar, David i Pep: Competirem a la lliga espanyola amb el Campionat d´Espanya absolut a Tarragona com a pricipal objectiu.

Joan,Eduardo: Ho faran a copa catalana.

La Sílvia i la Núria competiran en els raids on haguem de competir en mixte o allà on interessi la bonificació de competir amb noia.

En Xevi de moment està out, el tenim a Finlàndia currant, al Febrer tornarà i aviam que farà.

En Carles centrat a l´orientació, sempre estarà allà si sel necessita.

Pues res nois, la il-lusió està pels nuvols i aquest any si que hem de ser campions d´Espanya.

Per part meva, estic a una època de la meva vida perfecta per entrenar més que mai i millor, ho donaré tot un cop més i moriré en carrera si fa falta, aquest any sense correr raids, m´he adonat el que necessito competir amb tots vosaltres altre cop.

A tope nois que comença la funció...

RELAX DE FINAL DE SETMANA

Després de molts dies d´entrenar sense parar, ja tocava una mica de relax...

Ha vingut el Manu, gran amic de l´escola, aprofitant que també te festa.

La idea era preparar-li alguna "encerrona", perque sen anés a la city una mica cansat, pero tots dos hem decidit que el millor és anar a esmorzar de trankis, si se tercia anar a rodar mitja hora, pa soltar piernas pel finde. Ell demà te competi i jo el diumenge, tots dos hem fet els deures i avui toca tranquilitat. Estic intentant convencel perque vingui a correr la sant silvestre, crec que està per guanyar, pero te ganes de correr la de Barna per fer marca. El porto a Bellmunt a esmorzar, li ha molat molt les vistes i les peazo llesques de pa amb tomàquet i botifarra.

Acavem de dinar fa un rato i s´ha quedat sobat al sofà, que perro... mai canviarà...

Jo avui tinc sopar amb el team, per planificar la temporada que ve, ens hem de començar a centrar per veure en que competirem.

Bon finde a tots.

167 Km, 9400m+, 20h56 "UTMB" HOME O MAQUINA? Bravo Kilian!!

Igual que sempre he pensat que les muntanyes estan allà perque algú les puji...

Algú va dir... "Que los récords están para romperlos"

Recordant ara ja fa quasi 4 anys... El meu gran amic David, company de tants i tants entrenos, tantes i tantes competis i tantes i tantes juergas. Ens embarcavem en una aventura que només semblava assequible per uns pocs malalts de l´ultrafons o les curses extremes.

Algú va copiar de la mítica "Carros de Foc" una ruta circular pel Parc Natural Cadí Moixeró, anomenada "Cavalls del vent". Constava de segellar el pas pels 8 refugis que formen el Parc en el menys temps possible. Pues bé... Era una ruta pensada per fer-la en 4 o 5 dies,pernoctant en algun d´aquests refugis d´alta muntanya, qualsevol muntanyenc amb un nivell mitjà estaria capacitat per fer-la.

Fins aquí no ens motivava gens perque era algu "fàcil" per nosaltres, ara be... La cosa va canviar quan aquest mateix circuit, qualificant-lo com una cursa extrema d´alta muntanya només apte per superatletes, proposen com "el repte" la modalitat sky-running...

Tot aquell que aconsegueixi segellar tots els refugis en menys de 24h entrarà al elitista ranking d´sky-runners. IMPOSSIBLE??? Com molt be diu "Adidas" "impossible is nothing".

El repte es va aconseguir sobradament, després nostre van venir altres malalts que també ho van aconseguir. Pero fins fa pocs dies no m´he acavat de creure el que ens va dir el guarda del refugi de Cortals de l´ingla, quan segellava la nostra tarja i després de 15h de nervis,emoció, llàgrimes,moments horribles tant meus com del compi, i a punt d´acavar el repte amb el refugi final Lluís Estassen sota el Pedraforca.

Paraules textuals del guarda... "Ha vingut un tal Kilian Jornet... encara no m´ho crec... m´ha dit que ha sortit de Niu de l´àliga a les 15h i ha arrivat aquí a les 18:50h".

Nosaltres ens mirem flipats i pensem... Otro flipao!, Nosaltres haviem tardat 6h, anavem fortíssims i aquest tiu ens havia tret 2:10h? No ens ho creiem fins que poc temps després va marcar el record de la prova en 9:50h (100km, 10000m+ acumulats). Si,si... La mateixa ruta que poc temps abans estava pensada per fer-la en 5 dies... No comments.

Sempre hem pensat, que no pot ser que un tiu et tregui 6h en aquesta cursa sense retallar o sense que vagi en moto, i menys quan nosaltres estem entrenant com animals, quan un Marató es converteix en un simple entrenament de cara al gran repte.

Pues ara si que ja no tinc paraules... KILIAN JORNET! Campió del mon de curses de muntanya, marcant el record absolut a la cursa extrema de muntanya més dura del mon, la Ultra trail du Montblanc.

I que per un moment penséssim que no eram bons,je,je

Arreveure

17 DIES PER DESCANSAR... JE,JE...

Se suposa que la gent normal quan no treballa... descansa...
Entre dies d´APs que hem quedaven i setmana de festa, he pillat 17 dies de festa, estalviant-me el mediàtic judici contra els fills de p..., que la van liar a Quatre camins.
Pues res més lluny de descansar i relaxar-me a un balneari,je,je, m´estic fotent unes autentíques pallisses, això si, d´algu que em satisfà i em dona el més gran dels plaers...
Porto la friolera de 11 dies seguits entrenant com un cabrón, amb mitjanes de 3h diaries, no us podeu imaginar lo feliç que soc,compartint amb els colegues, autentiques carnisseries a pulsacions agóniques, aquelles que els atletes coneixem al tastar el gust a sang al coll, aquelles que al vespre no et deixen dormir pel descomunal esforç i que et tenen activat fins les 3h.
Pero ni molt menys, m´estic queixant, tot això busca un resultat, demà queden 3h d´espin in i les famoses series de dimecres a les 18h, les que quasi ens fan vomitar a tots mentre correm a 3m el 1000.
Això si... dijous arriva "el descanso del guerrero", intentarem baixar el ritme per assimilar totes les hores acumulades i rebentar-ho tot diumenge a Prats de Lluçanés. Una duatló que pinta molt,molt be, amb 30km molt durs de bici i 10km de cursa de muntanya a peu par acabar de destroçar les cames.

AH!!! Que ja m´oblidava, divendres festassa del meu equip de raids, sopar i reunió per planificar la propera temporada, haviam si m´emborratxo i desconecto una mica,je,je.

Vaig a dormir que ja estic cansat...

AFINANT MOTORS!!!... JA ESTIC AL "TOP TEN" DEL CIRCUIT DE DUATLONS TERRA ENDINS

La veritat és que vaig començar el circuit molt baix de forma, pero porto un parell de mesos entrenant en condicions i avui he tingut una agradable sorpresa...

Ja han actualitzat la 4ª duatló del circuit, vaig 10é, estic sorprés, ja que no és el tipus de competi que més s´ajusta a les meves caractérístiques,i a mes hi han 522 tius que tenen tanta pressa com jo , veig que són les millors per treure la carbonilla, no hi ha res que t´afini més que anar a 180 pulsacions durant 2 hores.

Pero com sempre... Mai en tinc prou... Esperant la cinquena per millorar si és possible.

Salud i kms.

http://www.duatlonsterraendins.cat/

LA REVOLTA DELS GEGANTS

Per tercer cop aquesta setmana carreguem els trastos de neu, amb la il-lusió d´enganxar un bon dia.

Sortim a les 7h amb el Mingo un pel cansat de la orientació d´ahir, pero amb moltes ganes, diria que mes que jo i tot... Massa tute aquesta setmana, el cos comença a demanar sofà.

El dia es simplement perfecte, ni un núvol, a mes, després de la nevada d´ahir, està tot blanquissim, fins i tot el Gra de Fajol petit.

Impacients per arribar a dalt i a començament de port, primer ensurt del matí, no podem pujar sense cadenes, PUTADA, perque no em portem, o sigui que mitja volta i a comprar...

Finalment les trobem a Sant Pau de Segúries, el sr. que ens les ven, al veure el nerviosisme nostre per por a no trobar la mida, s´implica com un nen en ajudar-nos a no perdre aquest meravellós matí, molt bona gent.

Ja amb els esquís calçats i direcció al coll de la marrana per la part baixa d´ulldeter, veiem com bufa el vent per allà adalt.. Jo penso... Joder, no hi ha manera que pillem un bon dia, pero confio en poder fer cim (Basti o Gra de Fajol), o tots dos, per que no?

El Mingo no està per gaires alegries després de la cursa d´ahir, no ha dormit be diu, sentia al gos caminant pel pis. Tot i que vaig molt tranki, se´m va quedant de mica en mica, veig que la opció de fer cim, s´esvaeix i li dic, pujarem a Coll de la Marrana i decidirem...

Pues al final ni això, el vent que veiem desde abaix, es un huracà just per sota del Coll, que literalment et talla la pell, tot plegat veiem un esquí que baixa donant volteretes, per sort es clava a la neu, penso... algun inconscient que no porta cinta de seguretat a la bota, quan apareix l´Eduard Solà (un top ten de les duatlons), corrent avall amb un esquí enganxat i li dic... CABRÓN!!! que mataràs algú!!!, només amb la cara d´acollonit que porta, sobren recriminacions.

Decidim treure pells sota el coll, ja que està impossible pujar més amunt.

La baixada senzillament sublime, la neu un 10, disfruto ccom un nen, pero marxo amb la sensació que no he entrenat.

Han estat 1:43h i 943+.

Haviam si enganyo demà algú dels patanegra que fan festa i sortim Mountain bike a fer algu guapo.

Salud i Kms.

TARDA D´ORIENTACIÓ AMB VICTÒRIA

CURSA D´ORIENTACIÓ A SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ

Continuant amb la tònica d´aquests últims dies, parlo del mal temps que fa dies que enganxem...

Mentre discutiem amb el Mingo, si competiem o no a la cursa, degut a la pluja i el fred horrible que feia avui a la plana i sense preveure el resultat final mes que satisfactori, ens hem tirat de cap, li hem posat un parell d´ous i ens hem inscrit al circuit llarg.

Parlant amb el Fofi (organitzador), em deia el temps total del primer, aproximadament 1:30h...

Em miro el Mingo i amb només la mirada he entés que volia fer el llarg, la veritat es que pel poc temps que fa que entrena en serio, comença a tenir un nivell bastant bonet, el que més m´ha sorprés es els cullons que li posa a l´hora de traçar com un senglar,jajajja... Haurieu d´haver vist com ha acavat, ple d´esgarrinxades per tot arreu.

Pues tenia 2 opcions, ensenyar-lo a orientar de mica en mica, ja que el circuit no era molt tècnic, una ortofoto bastant bona amb 18 balises, on primava més el físic que la tècnica,i així fer la cursa sense preocupant-se pel resultat.

L´altre era orientar jo i intentar guanyar, hem triat aquesta, ha patit molt, pero ha aguantat com un toro, ell duia la tarja i jo el mapa, ens hem compenetrat molt bé.

Pues res, al final 1:15h, sorprenent l´organització, calculo que hauran estat uns 8km, pero el millor de la tarda ha estat els 5 minuts que hem tret al trio d´en Dani, Alejo,etc...

Salud i Kms.

BICI NOVAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!

Us presento la meva nova flaca...

Vaja pepino... Després de 2 entrenos i 82km, us puc assegurar que és la millor mountain bike que he tingut.

-9.6kg

-Full XTR.

-FOX Terralogic.

-Crossmax SL.

-Full Carbon.

Pa habernos matao nenes.

Ja veurem les dues que queden del terra endins, els hi hauré d´explicar 4 coses ben explicades als meus rivals.

A que és preciosa!!!

MATÍ INFERNAL A BASTIMENTS

Deixo els meus dimonis a cole i marxo a buscar l´Antonio... Fem un tallat ràpid a la croissanteria de les piscines i pirem cap al piri.

Arrivem al parking de Vallter (sota del refugi d´ulldeter),així farem més desnivell, el dia no és dels millors pero ganes ens en sobren, muntem pells i ens enfilem per pistes.

No veiem el "Basti", la boira ens el tapa, l´Antonio ja em diu que voy muy fuerte,je,je, s´esta fent gran... Pero se que més tard seré jo el que plori, quan les coses es compliquin, serà ell el que tallarà el bacallà.

La neu es molt canviant i tant trobem gel com pols, ens plantem a Coll de la marrana en menys d´una hora, el ritme és bo, encara que anem xerrant. Parlem amb un parell mes que volen anar fer les marmotes, nosaltres tenim altres plans.

Pues com deia anteriorment, ara soc jo el que deixo que mani l´Antonio, la gran experiència d´ell a l´alta muntanya li dona un plus que jo encara no m´he guanyat. Busquem la traça entre la boira, fa un fred acollonant, pero portem bon ritme i s´aguanta.

Detecto que ja va sent hora de posar ganivetes, la pujada és molt dreta i gelada, està bastant perillós i jo les poso amb ajuda del compi, ell tira fins el cim sense posar-les, vaya huevos.

Veiem dos com baixen i començo a acollonir-me, està super gelat i no permet que caiguis. Fem cim, treiem pells, ara l´odissea és baixar, no és veu res, hi ha moltíssima boira, sort de l´Antonio que ha mirat els graus abaix al coll i el suunto ens orientarà.

Jo les passo molt putes, mentre ell em va esperant pacientment, quin nivell esquiant...

Arrivem altre cop al coll i ara si que baixem molt més comodes fins el cotxe.

Han estat 3.45m d´entreno i 1000+ de desnivell.

Bones sensacions i satisfets d´un dia més disfrutar del que ens agrada.

Arreveure.