Després de quasi 2 mesos del mundial de Raids d´aventura, he volgut recuperar física i mentalment del que va suposar aquella increible i a l´hora durísima setmana, que encara recordo fins al més mínim detall. Tot el que marca i t´omple mai s´oblida...
Com és normal en mi, necessitava competir, començar la pre-temporada... Alguna excusa per posar-me un núm al pit... Total, que diumenge estavem a la Marató de l´Ardenya quasi 400 atletes, repartits en les 3 distàncies de les quals constava (10kms, 21kms i el plat fort... La Marató).
Vaig decidir apuntar-mi 3 dies abans, per tant la preparació va ser nul-la, crec que hi ha una bona base que fa temps s´està cuinant, perque a hores d´ara ens poguem plantejar com a mínim finalitzar qualsevol cursa... Pels malalts com nosaltres... El no entrenar és igual a entrenar 6 dies a la setmana sense cap objectiu previst i baixant més les hores de lo normal, pero parar, parar, VA A SER QUE NO...
Arrenquem!!!
Primer sortim els de la Marató, el nivell no és altíssim pero hi han corredors coneguts, "juro" respectar el tope de pulsacions que li he posat al Garmin, no he entrenat com per estar a davant i vull tenir una bona temporada 2011, per tant és absurd afinar ara...
3,2,1... Llestos... El ritme no em sembla molt alt i al 1er km conto uns 10 o 12 a davant, no tinc gran nivell corrent i m´estranya que estigui tant a davant. Anant en tot moment al lloro del pulsometre i al pas pel km 10, veig que estem igual, estem 10 o 15 a davant i per darrera sembla que no venen... s´està obrint forat... Aquí la cosa és posa seria, el desnivell és molt important i comencem a trotar-caminar i a patir de valent.
Decideixo que tot i no estar en forma, al veure´m a davant, esperaré una setmana més la temporada 2011 i apurarem la 2010,jeje... El Garmin ja pita fa estona i li trec l´alarma... Doncs... marica l´ultim no? Després de la mitja Marató i 1000m positius miro el rellotge i veig que anem molt ràpid, a aquest ritme baixem de 4h en una Marató de muntanya amb quasi 2000m+.
Ja fa una estona que anem els mateixos i sembla que la cosa s´ha allargat molt, encara que tampoc parem per comprovar-ho, als avituallaments practicament no parem, omplir bidó, gel i zumbando...
A punt d´arrivar al km 30 arriva la tragèdia... Al pas per una zona molt vertical, quasi grimpant i amb una lleugera pluja, coronem un petit coll 3 corredors i un servidor. M´han apretat fort aquí, massa fort, m´han tret de ritme i amb les pulsacions a 1000, comencem a baixar a peu... zona perillosa amb pati important a la dreta, amb el cor al seu lloc i baixant més alegres, se´m dobla el tormell dret sentint el soroll característic de cordes trencades, caic 3 o 4 metres avall, el dolor és insuportable, no puc posar el peu a terra, el genoll també fa molt malt, els companys paren tots, GRÀCIES!!!!!, no sempre passa això... m´emprenyo amb mi mateix i faig que marxin, per darrera venen i ells estan parats, per mi acava aquí...
M´incorporo als 5 minuts quan el dolor ha baixat una mica, fa un mal horrible, pero coix vaig baixant molt lentament a l´avituallament per plegar... El companyerisme dels companys que venen per darrera és impresionant... "I love this game", tots paren al veure´m així, tireu... estic be, moltes gràcies".
Per fí arrivo a l´avituallament, un angel de la guarda en forma de fisio m´espera... son les 11h i fins les 14h no poden portar-me a la sortida, em queden 12km i el genoll fa molt mal pero puc caminar, em fa un taiping al tormell, quin canvi... decideixo acavar...
L´agonia dels ultims 12kms me la guardo per mi...
Posició 54 amb 5:40h, per sobre de tot... FINISHER... SEMPRE!!!!
Pd: Pinçament de menisc i esguinç amb derrame (15 dies out)
No hay comentarios:
Publicar un comentario