domingo, 30 de noviembre de 2008

LA REVOLTA DELS GEGANTS







Per tercer cop aquesta setmana carreguem els trastos de neu, amb la il-lusió d´enganxar un bon dia.
Sortim a les 7h amb el Mingo un pel cansat de la orientació d´ahir, pero amb moltes ganes, diria que mes que jo i tot... Massa tute aquesta setmana, el cos comença a demanar sofà.
El dia es simplement perfecte, ni un núvol, a mes, després de la nevada d´ahir, està tot blanquissim, fins i tot el Gra de Fajol petit.
Impacients per arribar a dalt i a començament de port, primer ensurt del matí, no podem pujar sense cadenes, PUTADA, perque no em portem, o sigui que mitja volta i a comprar...
Finalment les trobem a Sant Pau de Segúries, el sr. que ens les ven, al veure el nerviosisme nostre per por a no trobar la mida, s´implica com un nen en ajudar-nos a no perdre aquest meravellós matí, molt bona gent.

Ja amb els esquís calçats i direcció al coll de la marrana per la part baixa d´ulldeter, veiem com bufa el vent per allà adalt.. Jo penso... Joder, no hi ha manera que pillem un bon dia, pero confio en poder fer cim (Basti o Gra de Fajol), o tots dos, per que no?
El Mingo no està per gaires alegries després de la cursa d´ahir, no ha dormit be diu, sentia al gos caminant pel pis. Tot i que vaig molt tranki, se´m va quedant de mica en mica, veig que la opció de fer cim, s´esvaeix i li dic, pujarem a Coll de la Marrana i decidirem...
Pues al final ni això, el vent que veiem desde abaix, es un huracà just per sota del Coll, que literalment et talla la pell, tot plegat veiem un esquí que baixa donant volteretes, per sort es clava a la neu, penso... algun inconscient que no porta cinta de seguretat a la bota, quan apareix l´Eduard Solà (un top ten de les duatlons), corrent avall amb un esquí enganxat i li dic... CABRÓN!!! que mataràs algú!!!, només amb la cara d´acollonit que porta, sobren recriminacions.
Decidim treure pells sota el coll, ja que està impossible pujar més amunt.
La baixada senzillament sublime, la neu un 10, disfruto ccom un nen, pero marxo amb la sensació que no he entrenat.

Han estat 1:43h i 943+.
Haviam si enganyo demà algú dels patanegra que fan festa i sortim Mountain bike a fer algu guapo.

Salud i Kms.



sábado, 29 de noviembre de 2008

TARDA D´ORIENTACIÓ AMB VICTÒRIA


CURSA D´ORIENTACIÓ A SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ


Continuant amb la tònica d´aquests últims dies, parlo del mal temps que fa dies que enganxem...
Mentre discutiem amb el Mingo, si competiem o no a la cursa, degut a la pluja i el fred horrible que feia avui a la plana i sense preveure el resultat final mes que satisfactori, ens hem tirat de cap, li hem posat un parell d´ous i ens hem inscrit al circuit llarg.

Parlant amb el Fofi (organitzador), em deia el temps total del primer, aproximadament 1:30h...
Em miro el Mingo i amb només la mirada he entés que volia fer el llarg, la veritat es que pel poc temps que fa que entrena en serio, comença a tenir un nivell bastant bonet, el que més m´ha sorprés es els cullons que li posa a l´hora de traçar com un senglar,jajajja... Haurieu d´haver vist com ha acavat, ple d´esgarrinxades per tot arreu.

Pues tenia 2 opcions, ensenyar-lo a orientar de mica en mica, ja que el circuit no era molt tècnic, una ortofoto bastant bona amb 18 balises, on primava més el físic que la tècnica,i així fer la cursa sense preocupant-se pel resultat.
L´altre era orientar jo i intentar guanyar, hem triat aquesta, ha patit molt, pero ha aguantat com un toro, ell duia la tarja i jo el mapa, ens hem compenetrat molt bé.
Pues res, al final 1:15h, sorprenent l´organització, calculo que hauran estat uns 8km, pero el millor de la tarda ha estat els 5 minuts que hem tret al trio d´en Dani, Alejo,etc...

Salud i Kms.

viernes, 28 de noviembre de 2008

BICI NOVAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!


Us presento la meva nova flaca...

Vaja pepino... Després de 2 entrenos i 82km, us puc assegurar que és la millor mountain bike que he tingut.

-9.6kg

-Full XTR.

-FOX Terralogic.

-Crossmax SL.

-Full Carbon.


Pa habernos matao nenes.

Ja veurem les dues que queden del terra endins, els hi hauré d´explicar 4 coses ben explicades als meus rivals.

A que és preciosa!!!

MATÍ INFERNAL A BASTIMENTS



Deixo els meus dimonis a cole i marxo a buscar l´Antonio... Fem un tallat ràpid a la croissanteria de les piscines i pirem cap al piri.


Arrivem al parking de Vallter (sota del refugi d´ulldeter),així farem més desnivell, el dia no és dels millors pero ganes ens en sobren, muntem pells i ens enfilem per pistes.
No veiem el "Basti", la boira ens el tapa, l´Antonio ja em diu que voy muy fuerte,je,je, s´esta fent gran... Pero se que més tard seré jo el que plori, quan les coses es compliquin, serà ell el que tallarà el bacallà.
La neu es molt canviant i tant trobem gel com pols, ens plantem a Coll de la marrana en menys d´una hora, el ritme és bo, encara que anem xerrant. Parlem amb un parell mes que volen anar fer les marmotes, nosaltres tenim altres plans.
Pues com deia anteriorment, ara soc jo el que deixo que mani l´Antonio, la gran experiència d´ell a l´alta muntanya li dona un plus que jo encara no m´he guanyat. Busquem la traça entre la boira, fa un fred acollonant, pero portem bon ritme i s´aguanta.
Detecto que ja va sent hora de posar ganivetes, la pujada és molt dreta i gelada, està bastant perillós i jo les poso amb ajuda del compi, ell tira fins el cim sense posar-les, vaya huevos.
Veiem dos com baixen i començo a acollonir-me, està super gelat i no permet que caiguis. Fem cim, treiem pells, ara l´odissea és baixar, no és veu res, hi ha moltíssima boira, sort de l´Antonio que ha mirat els graus abaix al coll i el suunto ens orientarà.
Jo les passo molt putes, mentre ell em va esperant pacientment, quin nivell esquiant...
Arrivem altre cop al coll i ara si que baixem molt més comodes fins el cotxe.

Han estat 3.45m d´entreno i 1000+ de desnivell.
Bones sensacions i satisfets d´un dia més disfrutar del que ens agrada.

Arreveure.